Categories de programari lliure i no lliure
Vegeu també Paraules confuses que convé evitar.
This diagram by Chao-Kuei explains the different categories of software. It's also available as an Scalable Vector Graphic and as an XFig document, under the terms of any of the GNU GPL v2 or later, the GNU FDL v1.2 or later, or the Creative Commons Attribution-Share Alike v2.0 or later.
Free software
Programari lliure és aquell programari que concedeix a tothom permís per utilitzar-lo, copiar-lo i distribuir-lo amb o sense modificacions i de forma gratuïta o a canvi d'una quota. Això implica, particularment, que el codi font ha d'estar disponible:" Si no és codi font, no es programari". Aquesta és una definició simplificada; vegeu també una definició completa.
Si un programa és lliure pot ser inclòs en un sistema operatiu lliure com GNU o les versions lliures del sistema GNU/Linux.
Hi ha moltes maneres diferents de fer un programa lliure. Molts detalls poden ser resolts en més d'un sentit, i encara així el programa pot ser lliure. Algunes de les possibles variacions es descriuen més avall. Per informar-vos específicament sobre les llicències de programari lliure, vegeu la llista de llicències.
Free software is a matter of freedom, not price. But proprietary software companies sometimes use the term “free software” to refer to price. Sometimes they mean that you can obtain a binary copy at no charge; sometimes they mean that a copy is bundled with a computer that you are buying, and the price includes both. Either way, this has nothing to do with what we mean by free software in the GNU project.
A causa d'aquesta potencial confusió, quan una empresa de programari diu que el producte és programari lliure, hauríeu de comprovar els termes i condicions de la distribució per veure si els usuaris realment tenen tots els drets que comporta el programari lliure. De vegades és realment programari lliure; d'altres, no.
A diferència de l'anglès, on "free" pot significar tant "lliure" com "gratuït", moltes llengües tenen dues paraules diferents per referir-se a aquests conceptes. Per exemple, el català té "lliure" i "gratuït". En anglès hi ha també el mot "gratis", que només fa referència al preu, però no hi ha un adjectiu que només es refereixi a la llibertat. De manera que, si el vostre idioma no és l'anglès, us suggerim que traduïu "free" perquè quedi ben clar. Vegeu la nostra llista de traduccions de l'expressió "free software" a altres idiomes.
El programari lliure és sovint més fiable que el que no ho és.
Open Source software
Algunes persones utilitzen l'expressió "programari de codi obert" per referir-se més o menys al mateix que nosaltres entenem per programari lliure. No és exactament la mateixa classe de programari: s'accepten llicències que nosaltres considerem massa restrictives, i es rebutgen certes llicències de programari lliure. No obstant, les zones que cobreixen les dues categories són semblants: gairebé tot el programari lliure és de codi obert, i gairebé tot el programari de codi obert és lliure.
Nosaltres preferim l'expressió "programari lliure" perquè fa referència a la llibertat, cosa que no fa "codi obert".
Public domain software
El programari de domini públic és programari que no té copyright. Si el codi font es troba en el domini públic, es tracta d'un cas especial de programari lliure sense copyleft, la qual cosa implica que algunes còpies o versions modificades poden no ser lliures.
En alguns casos, un programa executable pot trobar-se en el domini públic sense que el seu codi font estigui disponible. En tal cas no seria programari lliure, ja que l'accés al codi font és un dels requisits per ser-ho. Per altra banda, la major part del programari lliure no és de domini públic, sinó que té un copyright, tot i que els titulars del copyright, mitjançant un llicència de programari lliure, han donat legalment permís a tothom per utilitzar-lo lliurement.
De vegades s'utilitza l'expressió "de domini públic" de manera ambigua, donant a entendre que vol dir "lliure" o "de franc". Malgrat això, "domini públic" és un terme legal que significa, exactament, "sense copyright". Per raons de claredat, recomanem utilitzar "de domini públic" només en el seu sentit estricte i utilitzar altres termes per expressar altres significats.
D'acord amb la Convenció de Berna, que han signat la majoria dels països, qualsevol cosa que s'escriu té automàticament un copyright. Això inclou els programes. De manera que, si voleu que un programa que heu escrit estigui en el domini públic, heu de seguir una sèrie de passos legals per renunciar als vostres drets d'autor; si no ho feu, el programa continuarà tenint un copyright.
Copylefted software
Copylefted software is free software whose distribution terms ensure that all copies of all versions carry more or less the same distribution terms. This means, for instance, that copyleft licenses generally disallow others to add additional requirements to the software (though a limited set of safe added requirements can be allowed) and require making source code available. This shields the program, and its modified versions, from some of the common ways of making a program proprietary.
Some copyleft licenses, such as GPL version 3, block other means of turning software proprietary.
Al projecte GNU publiquem amb copyleft gairebé tot el programari que escrivim, perquè el nostre objectiu és donar a tots els usuaris les llibertats que comporta l'expressió "programari lliure". Vegeu Què és el copyleft? per a una explicació més detallada sobre com funciona i per què el fem servir.
El copyleft és un concepte general; per publicar un programa amb copyleft, haureu d'utilitzar un conjunt específic de termes de distribució. Hi ha moltes maneres possibles d'exposar uns termes de distribució amb copyleft, o sigui que, en principi, pot haver-hi moltes menes de llicències de programari lliure amb copyleft. No obstant, a la pràctica, gairebé tot el programari amb copyleft utilitza actualment la Llicència Pública General de GNU. Dues llicències de copyleft diferents són normalment "incompatibles", la qual cosa implica que pot ser il·legal combinar codi sota una llicència amb codi sota una altra. Per aquesta raó, és bo per a la comunitat que tothom utilitzi la mateixa llicència de copyleft.
Non-copylefted free software
El programari lliure sense copyleft ve amb el permís de l'autor per modificar-lo i distribuir-lo, però també amb el permís d'afegir-hi restriccions addicionals.
If a program is free but not copylefted, then some copies or modified versions may not be free at all. A software company can compile the program, with or without modifications, and distribute the executable file as a proprietary software product.
The X Window System illustrates this. The X Consortium releases X11 with distribution terms that make it non-copylefted free software. If you wish, you can get a copy which has those distribution terms and is free. However, there are non-free versions as well, and there are (or at least were) popular workstations and PC graphics boards for which non-free versions are the only ones that work. If you are using this hardware, X11 is not free software for you. The developers of X11 even made X11 non-free for a while; they were able to do this because others had contributed their code under the same non-copyleft license.
GPL-covered software
La GNU GPL (Llicència Pública General) és un conjunt específic de termes de distribució per publicar un programa amb copyleft. El Projecte GNU utilitza aquests termes de distribució a la major part del programari GNU.
To equate free software with GPL-covered software is therefore an error.
The GNU operating system
The GNU operating system is the Unix-like operating system, which is entirely free software, that we in the GNU Project have developed since 1984.
Un sistema operatiu a l'estil de Unix consta de molts programes. El sistema GNU inclou tot el programari GNU i molts altres paquets que no són programari GNU, com el sistema X Window i TeX.
The first test release of the complete GNU system was in 1996. This includes the GNU Hurd, our kernel, developed since 1990. In 2001 the GNU system (including the GNU Hurd) began working fairly reliably, but the Hurd still lacks some important features, so it is not widely used. Meanwhile, the GNU/Linux system, an offshoot of the GNU operating system which uses Linux as the kernel instead of the GNU Hurd, has been a great success since the 90s.
Since the purpose of GNU is to be free, every single component in the GNU operating system has to be free software. They don't all have to be copylefted, however; any kind of free software is legally suitable to include if it helps meet technical goals. And it isn't necessary for all the components to be GNU software, individually. GNU can and does include non-copylefted free software such as the X Window System that were developed by other projects.
GNU programs
"Programes GNU" és el mateix que programari GNU. El programa Nothifixis és un programa GNU si és programari GNU. De vegades també diem que és un "paquet GNU".
GNU software
El programari GNU és programari publicat sota els auspicis del Projecte GNU. Si un programa és programari GNU, també diem que és un programa GNU o un paquet GNU. El manual o el Llegeix-me d'un paquet GNU ha de dir que ho és; per altra banda, el Directori de Programari Lliure identifica tots els paquets GNU.
La major part del programari GNU té copyleft, però no tots el tenen. Malgrat això, tot el programari GNU és i ha de ser programari lliure.
Some GNU software is written by staff of the Free Software Foundation, but most GNU software is contributed by volunteers. Some contributed software is copyrighted by the Free Software Foundation; some is copyrighted by the contributors who wrote it.
Non-free software
És qualsevol programari que no és lliure. Inclou el programari semilliure i el programari privatiu.
Semi-free software
Programari semilliure és aquell programari que no és lliure, però ve amb el permís d'ús, còpia, distribució i modificació (incloent-hi el dret a distribuir versions modificades) si es fa per a usos no comercials. El PGP és un exemple de programa semilliure.
Èticament, el programari semilliure és molt millor que el programari privatiu, però així i tot planteja problemes pràctics, i per tant no el podem utilitzar en un sistema operatiu lliure.
Les restriccions de copyleft estan dissenyades per protegir les llibertats essencials de tots els usuaris. Per a nosaltres, l'única justificació per imposar importants restriccions en l'ús d'un programa és impedir que altres persones imposin noves restriccions. El programes semilliures contenen restriccions addicionals, motivades purament per objectius egoistes.
És impossible incloure programari semilliure en un sistema operatiu lliure, ja que els termes de distribució del sistema operatiu lliure en conjunt són una síntesi dels termes de distribució de tots els programes que en formen part. Si afegim un programa semilliure, tot el sistema esdevé semilliure. Hi ha dues raons per les quals no volem que això passi:
- Creiem que el programari lliure no hauria de ser només per als escolars o aficionats, sinó per a tothom, incloent-hi les empreses. Convidem a les empreses a utilitzar el sistema GNU complet, i per tant no hem d'incloure-hi cap programa semilliure.
- La distribució comercial de sistemes operatius lliures, incloent-hi el sistema GNU/Linux, és molt important, i els usuaris aprecien tenir la possibilitat de comprar distribucions comercials en CD-ROM. Incloure un programa semilliure en un sistema operatiu podria impedir la seva distribució comercial en CD-ROM.
The Free Software Foundation itself is non-commercial, and therefore we would be legally permitted to use a semi-free program “internally”. But we don't do that, because that would undermine our efforts to obtain a program which we could also include in GNU.
Si hi ha una tasca que necessita un programa, fins que no tinguem un programa lliure per fer-la hi haurà una mancança al sistema GNU. Hem de dir als voluntaris: "No tenim encara un programa per fer aquesta tasca a GNU; ens agradaria que n'escrivíssiu un". Si nosaltres mateixos utilitzéssim un programa semilliure per fer la tasca, perdríem tota la força moral i, a més, nosaltres o altres persones que comparteixen els nostres punts de vista perdrien els incentius per escriure un substitut lliure. Per això no ho fem.
Proprietary software
El programari privatiu és aquell programari que no és lliure ni semilliure. El seu ús, distribució o modificació es troba regulat o prohibit, o requereix que demaneu permís, o conté tals restriccions que no es pot distribuir o modificar lliurement.
La Free Software Foundation segueix la regla de no instal·lar cap tipus de programari de caràcter privatiu als seus ordinadors, amb l'excepció d'aquells que s'instal·lin temporalment amb la intenció concreta d'escriure'n un substitut lliure. Fora d'aquest cas pensem que no hi ha cap excusa per instal·lar un programa privatiu.
Per exemple, estava justificat instal·lar Unix en els nostres ordinadors als anys 80 perquè el fèiem servir per escriure un substitut lliure d'Unix. Actualment, com que ja hi ha sistemes operatius lliures, aquesta excusa ja no val; hem eliminat tots els sistemes operatius no lliures, i cada ordinador nou ha de funcionar amb un sistema operatiu completament lliure.
No insistim que els usuaris o col·laboradors de GNU segueixin aquesta regla. És una norma que vàrem crear per a nosaltres. Però tenim l'esperança que també decidiu seguir-la.
Freeware
El terme "freeware" no disposa d'una definició acceptada unànimement; s'utilitza normalment per referir-se a programes que permeten la distribució però no la modificació (i el seu codi font no està disponible). Aquests paquets no són programari lliure; per tant, si us plau, no feu servir la paraula "freeware" per referir-vos al programari lliure.
Shareware
El shareware és aquell programari que autoritza la distribució de còpies, però que adverteix que per fer-ne un ús continuat cal pagar una llicència d'ús.
El shareware no és programari lliure ni semilliure, per dues raons:
- A la major part del shareware, el codi font no està disponible, i per tant no es pot modificar el programa.
- El shareware no permet fer una còpia i instal·lar-la sense haver de pagar una llicència, ni tant sols a particulars sense ànim de lucre (a la pràctica, la gent sovint no fa cas dels termes de distribució i el fan servir igualment, tot i no estar permès).
Private software
El programari privat o personalitzat és aquell programari dissenyat per a un usuari (normalment una empresa u organització). L'usuari en qüestió l'utilitza i el custodia, sense fer-ne públic ni l'executable ni el codi font.
A private program is free software in a trivial sense if its unique user has full rights to it.
In general we do not believe it is wrong to develop a program and not release it. There are occasions when a program is so useful that withholding it from release is treating humanity badly. However, most programs are not that important, so not releasing them is not particularly harmful. Thus, there is no conflict between the development of private or custom software and the principles of the free software movement.
Gairebé tots els llocs de treball per a programadors són per desenvolupar programari personalitzat; per tant, la major part de les feines de programació es fan o es podrien fer d'una manera compatible amb els principis del moviment per al programari lliure.
Commercial Software
El programari comercial és aquell programari que ha estat desenvolupat per empreses amb l'objectiu d'obtenir diners de l'ús del programari. "Comercial" i "privatiu" no és el mateix! La major part del programari comercial és privatiu, però hi ha programari comercial que és lliure, i hi ha programari no comercial que no és lliure.
For example, GNU Ada is developed by a company. It is always distributed under the terms of the GNU GPL, and every copy is free software; but its developers sell support contracts. When their salesmen speak to prospective customers, sometimes the customers say, “We would feel safer with a commercial compiler.” The salesmen reply, “GNU Ada is a commercial compiler; it happens to be free software.”
For the GNU Project, the emphasis is in the other order: the important thing is that GNU Ada is free software; whether it is commercial is just a detail. However, the additional development of GNU Ada that results from its being commercial is definitely beneficial.
Please help spread the awareness that free commercial software is possible. You can do this by making an effort not to say “commercial” when you mean “proprietary.”