English [en]   العربية [ar]   català [ca]   Česky [cs]   Deutsch [de]   ελληνικά [el]   español [es]   français [fr]   Bahasa Indonesia [id]   italiano [it]   日本語 [ja]   Nederlands [nl]   polski [pl]   português do Brasil [pt-br]   română [ro]   русский [ru]   slovenščina [sl]   српски [sr]   தமிழ் [ta]   Türkçe [tr]  

Aquesta pàgina és la traducció d'una pàgina original en anglès.

Categories de programari lliure i no lliure

Vegeu també Paraules confuses que convé evitar.

Aquest diagrama original de Chao-Kuei i posteriorment actualitzat per altres il·lustra les diferents categories de programari. Està disponible en els formats Scalable Vector Graphic i XFig, sota els termes i condicions de les llicències GNU GPL v2 o posterior, GNU FDL v1.2 o posterior i Creative Commons Attribution-Share Alike v2.0 o posterior.

Programari lliure

Programari lliure és aquell programari que concedeix a tothom permís per utilitzar-lo, copiar-lo i distribuir-lo amb o sense modificacions i de forma gratuïta o a canvi d'una quota. Això implica, particularment, que el codi font ha d'estar disponible:" Si no és codi font, no es programari". Aquesta és una definició simplificada; vegeu també una definició completa.

Si un programa és lliure pot ser inclòs en un sistema operatiu lliure com GNU o les versions lliures del sistema GNU/Linux.

Hi ha moltes maneres diferents de fer un programa lliure. Molts detalls poden ser resolts en més d'un sentit, i encara així el programa pot ser lliure. Algunes de les possibles variacions es descriuen més avall. Per informar-vos específicament sobre les llicències de programari lliure, vegeu la llista de llicències.

L'essència del programari lliure és la llibertat, no el preu. Les empreses de programari privatiu sovint utilitzen el terme “free software” per referir-se només al preu. De vegades volen dir que podeu tenir de franc una còpia del fitxer binari; de vegades volen dir que hi ha inclosa una còpia a l'ordinador que esteu comprant. Tot això no té res a veure amb el que entenem per programari lliure al projecte GNU.

A causa d'aquesta potencial confusió, quan una empresa de programari diu que el producte és programari lliure, hauríeu de comprovar els termes i condicions de la distribució per veure si els usuaris realment tenen tots els drets que comporta el programari lliure. De vegades és realment programari lliure; d'altres, no.

A diferència de l'anglès, on "free" pot significar tant "lliure" com "gratuït", moltes llengües tenen dues paraules diferents per referir-se a aquests conceptes. Per exemple, el català té "lliure" i "gratuït". En anglès hi ha també el mot "gratis", que només fa referència al preu, però no hi ha un adjectiu que només es refereixi a la llibertat. De manera que, si el vostre idioma no és l'anglès, us suggerim que traduïu "free" perquè quedi ben clar. Vegeu la nostra llista de traduccions de l'expressió "free software" a altres idiomes.

El programari lliure és sovint més fiable que el que no ho és.

Programari de codi obert

Algunes persones utilitzen l'expressió "programari de codi obert" per referir-se més o menys al mateix que nosaltres entenem per programari lliure. No és exactament la mateixa classe de programari: s'accepten llicències que nosaltres considerem massa restrictives, i es rebutgen certes llicències de programari lliure. No obstant, les zones que cobreixen les dues categories són semblants: gairebé tot el programari lliure és de codi obert, i gairebé tot el programari de codi obert és lliure.

Nosaltres preferim l'expressió "programari lliure" perquè fa referència a la llibertat, cosa que no fa "codi obert".

Programari de domini públic

El programari de domini públic és programari que no té copyright. Si el codi font es troba en el domini públic, es tracta d'un cas especial de programari lliure sense copyleft, la qual cosa implica que algunes còpies o versions modificades poden no ser lliures.

En alguns casos, un programa executable pot trobar-se en el domini públic sense que el seu codi font estigui disponible. En tal cas no seria programari lliure, ja que l'accés al codi font és un dels requisits per ser-ho. Per altra banda, la major part del programari lliure no és de domini públic, sinó que té un copyright, tot i que els titulars del copyright, mitjançant un llicència de programari lliure, han donat legalment permís a tothom per utilitzar-lo lliurement.

De vegades s'utilitza l'expressió "de domini públic" de manera ambigua, donant a entendre que vol dir "lliure" o "de franc". Malgrat això, "domini públic" és un terme legal que significa, exactament, "sense copyright". Per raons de claredat, recomanem utilitzar "de domini públic" només en el seu sentit estricte i utilitzar altres termes per expressar altres significats.

D'acord amb la Convenció de Berna, que han signat la majoria dels països, qualsevol cosa que s'escriu té automàticament un copyright. Això inclou els programes. De manera que, si voleu que un programa que heu escrit estigui en el domini públic, heu de seguir una sèrie de passos legals per renunciar als vostres drets d'autor; si no ho feu, el programa continuarà tenint un copyright.

Programari amb copyleft

El programari amb copyleft és aquell programari lliure els termes de distribució del qual estableixen que totes les futures versions han de continuar sent programari lliure. Això significa, per exemple, que les llicències de copyleft generalment no permeten afegir termes o condicions addicionals al programari (tot i que es pot permetre afegir una sèrie limitada de requeriments per protegir-los) i estableixen que el codi font ha de continuar estant disponible. Això protegeix el programa i les seves versions modificades de algunes de les maneres habituals de convertir un programa en propietari.

Algunes llicències amb copyleft, com ara la versió 3 de la GPL, bloquegen altres maneres de convertir el programa en propietari, com ara la tivoització.

Al projecte GNU publiquem amb copyleft gairebé tot el programari que escrivim, perquè el nostre objectiu és donar a tots els usuaris les llibertats que comporta l'expressió "programari lliure". Vegeu Què és el copyleft? per a una explicació més detallada sobre com funciona i per què el fem servir.

El copyleft és un concepte general; per publicar un programa amb copyleft, haureu d'utilitzar un conjunt específic de termes de distribució. Hi ha moltes maneres possibles d'exposar uns termes de distribució amb copyleft, o sigui que, en principi, pot haver-hi moltes menes de llicències de programari lliure amb copyleft. No obstant, a la pràctica, gairebé tot el programari amb copyleft utilitza actualment la Llicència Pública General de GNU. Dues llicències de copyleft diferents són normalment "incompatibles", la qual cosa implica que pot ser il·legal combinar codi sota una llicència amb codi sota una altra. Per aquesta raó, és bo per a la comunitat que tothom utilitzi la mateixa llicència de copyleft.

Programari lliure sense copyleft

El programari lliure sense copyleft ve amb el permís de l'autor per modificar-lo i distribuir-lo, però també amb el permís d'afegir-hi restriccions addicionals.

Si un programa és lliure però no té copyleft, llavors algunes còpies o versions modificades poden no ser lliures. Una empresa de programari pot compilar el programa, amb o sense modificacions, i distribuir el fitxer executable com un producte de programari privatiu.

El Sistema X Window il·lustra aquest fet. El X Consortium publica el X11 amb uns termes de distribució que en fan un programa lliure sense copyleft. Si voleu, podeu obtenir una còpia que té aquests termes de distribució i és lliure. Però també hi ha versions no lliures, i existeixen al mercat estacions de treball i targetes gràfiques per a PC que només funcionen amb les versions no lliures. Si utilitzeu aquest tipus de maquinari, sapigueu que X11 no és programari lliure. Els desenvolupadors del X11 fins i tot van fer un X11 no lliure en cert moment; van poder fer-ho perquè altres havien contribuït amb el seu codi sota la mateixa llicència sense copyleft.

Programari amb llicències àmpliament permissives

Les llicències àmpliament permissives inclouen la llicència X11 i les dues llicències BSD. Aquestes llicències permeten gairebé qualsevol ús del codi, incloent la distribució d'executables propietaris canviant o sense canviar el codi font.

Programari cobert per la GPL

La GNU GPL (Llicència Pública General) és un conjunt específic de termes de distribució per publicar un programa amb copyleft. El Projecte GNU utilitza aquests termes de distribució a la major part del programari GNU.

Identificar el programari lliure amb el programari cobert per la llicència GPL és per tant un error.

El sistema operatiu GNU

El sistema GNU és un sistema operatiu a l'estil de Unix completament lliure. L'hem estat desenvolupant al Projecte GNU des de 1984.

Un sistema operatiu a l'estil de Unix consta de molts programes. El sistema GNU inclou tots els paquets oficials de GNU. Inclou a més molts altres paquets que no són programari GNU, com el sistema X Window i TeX.

La primera versió de prova d'un sistema GNU complet es va publicar el 1996. Incloïa GNU Hurd, el nucli que vàrem desenvolupar des de 1990. Al 2001 el sistema GNU (amb el nucli Hurd) va començar a funcionar amb una fiabilitat raonable, però a Hurd encara li mancaven algunes prestacions importants, de manera que s'utilitzava poc. Mentrestant, el sistema GNU/Linux, una variant del sistema GNU que se servia com a nucli de Linux en lloc de Hurd, havia tingut un gran èxit durant els 90. Això mostra que el sistema GNU no és un estàtic paquet de programes; els usuaris i els distribuïdors poden seleccionar diferents paquets segons les seves necessitats i desitjos. El resultat encara és una variant del sistema GNU.

Com que el propòsit del sistema GNU és ser lliure, cada component individual del sistema GNU ha de ser programari lliure. No cal, però, que tots ells tinguin copyleft. S'hi pot incloure qualsevol tipus de programari lliure des del punt de vista legal si ajuda a assolir els objectius tècnics.

Programes GNU

"Programes GNU" és el mateix que programari GNU. El programa Nothifixis és un programa GNU si és programari GNU. De vegades també diem que és un "paquet GNU".

Programari GNU

El programari GNU és programari publicat sota els auspicis del Projecte GNU. Si un programa és programari GNU, també diem que és un programa GNU o un paquet GNU. El manual o el Llegeix-me d'un paquet GNU ha de dir que ho és; per altra banda, el Directori de Programari Lliure identifica tots els paquets GNU.

La major part del programari GNU té copyleft, però no tots el tenen. Malgrat això, tot el programari GNU ha de ser programari lliure.

Part del programari GNU va ser escrit per la plantilla de la Free Software Foundation, però la major part del programari GNU prové de molts voluntaris. (Alguns d'aquest voluntaris cobren de companyies o universitats, però per nosaltres són voluntaris.) De vegades el titular del copyright d'aquest programari és la Free Software Foundation i de vegades els col·laboradors que el van escriure.

Programari GNU amb copyright de la FSF

Els desenvolupadors del paquets GNU poden transferir el copyright a la FSF o retenir-lo. L'elecció és seva.

Si han transferit el copyright a la FSF, llavors el programa és programari GNU amb copyright de la FSF, i la FSF pot fer complir la llicència. Si han retingut el copyright, fer complir la llicència és la seva responsabilitat.

Com a norma, la FSF no accepta cessions de copyright de programes que no són paquets oficials de GNU.

Programari no lliure

Programari no lliure es qualsevol programa que no és lliure. El seu ús, distribució o modificació està prohibit, o requereix que demaneu permís, o conté tals restriccions que no es pot distribuir o modificar lliurement.

Programari privatiu

El programari propietari és una altra designació per al programari no lliure. Abans subdividíem el programari no lliure en "programari semilliure", que podia ser modificat i distribuït de forma no comercial, i "programari propietari", que no podia ser modificat ni distribuït. Però hem prescindit d'aquesta distinció i ara utilitzem "programari propietari" com a sinònim de programari no lliure.

La Free Software Foundation segueix la regla de no instal·lar cap tipus de programari de caràcter privatiu als seus ordinadors, amb l'excepció d'aquells que s'instal·lin temporalment amb la intenció concreta d'escriure'n un substitut lliure. Fora d'aquest cas pensem que no hi ha cap excusa per instal·lar un programa privatiu.

Per exemple, estava justificat instal·lar Unix en els nostres ordinadors als anys 80 perquè el fèiem servir per escriure un substitut lliure d'Unix. Actualment, com que ja hi ha sistemes operatius lliures, aquesta excusa ja no val; hem eliminat tots els sistemes operatius no lliures, i cada ordinador nou ha de funcionar amb un sistema operatiu completament lliure.

No insistim que els usuaris o col·laboradors de GNU segueixin aquesta regla. És una norma que vàrem crear per a nosaltres. Però tenim l'esperança que també decidiu seguir-la, pel bé de la vostra llibertat.

Freeware

El terme "freeware" no disposa d'una definició acceptada unànimement; s'utilitza normalment per referir-se a programes que permeten la distribució però no la modificació (i el seu codi font no està disponible). Aquests paquets no són programari lliure; per tant, si us plau, no feu servir la paraula "freeware" per referir-vos al programari lliure.

Shareware

El shareware és aquell programari que autoritza la distribució de còpies, però que adverteix que per fer-ne un ús continuat cal pagar una llicència d'ús.

El shareware no és programari lliure ni semilliure, per dues raons:

Programari privat

El programari privat o personalitzat és aquell programari dissenyat per a un usuari (normalment una empresa u organització). L'usuari en qüestió l'utilitza i el custodia, sense fer-ne públic ni l'executable ni el codi font.

En un sentit molt trivial, un programa privat és lliure si el seu únic usuari té les quatre llibertats. Particularment, si l'usuari té tots els drets sobre el programa privat, el programa és lliure. No obstant, si l'usuari distribueix còpies a altres i no els proporciona els quatre drets sobre aquestes còpies, les còpies no seran programari lliure.

El programari lliure és una qüestió de llibertat, no de possibilitat d'accés. En general, no creiem que sigui un error desenvolupar un programa i no publicar-lo. Hi ha casos en què un programa és tan útil que mantenir-lo inèdit és tractar malament la humanitat. No obstant, aquests casos són aïllats. La major part dels programes no són tan meravellosos, i no publicar-los no és particularment perjudicial. Per tant, no hi ha cap contradicció entre el desenvolupament de programari privat o personalitzat i els principis del moviment per al programari lliure.

Gairebé tots els llocs de treball per a programadors són per desenvolupar programari personalitzat; per tant, la major part de les feines de programació es fan o es podrien fer d'una manera compatible amb els principis del moviment per al programari lliure.

Programari comercial

“Comercial” i “privatiu” no és el mateix! El programari comercial és aquell programari que ha estat desenvolupat per empreses com a part del seu negoci. La major part del programari comercial és privatiu, però hi ha programari comercial que és lliure, i hi ha programari no comercial que no és lliure.

Per exemple, el GNU Ada el desenvolupa una companyia. Es distribueix sempre sota els termes de la Llicència Pública General de GNU, i totes les còpies són programari lliure, però els seus desenvolupadors venen contractes de suport. Quan els seus venedors parlen amb clients potencials, de vegades els clients diuen: "ens sentiríem més segurs amb un compilador comercial". La resposta dels comercials és: "GNU Ada és un compilador comercial, però alhora és lliure".

Pel Projecte GNU, les prioritats tenen un altre ordre: l'important és que el GNU Ada sigui programari lliure; si és o no comercial no és més que un detall. Malgrat això, el desenvolupament addicional del GNU Ada que prové del fet de ser comercial és clarament beneficiós.

Si us plau, ajudeu a difondre que és possible l'existència de programari comercial lliure. Podeu fer-ho evitant referir-vos a "comercial" quan voleu dir "privatiu".

[Logotip de la FSF]“La nostra missió és preservar, protegir i promoure la llibertat d'utilitzar, estudiar, copiar, modificar i distribuir programari, i defensar els drets dels usuaris de programari lliure.”

La Free Software Foundation és la principal organització patrocinadora del Sistema Operatiu GNU. Doneu suport a GNU i la FSF comprant manuals i regals, unint-vos a la FSF com a membre associat, o fent una donació, ja sigui directament a la FSF o via Flattr.

Tornar a dalt