Subscribe to the Free Software Supporter — the monthly update from the Free Software Foundation
 [image of a Brave GNU World]
Brave GNU World - Número 48
Copyright © 2003 Georg C. F. Greve <greve@gnu.org>
Traducció al català per Alex Muntada <alexm@gnu.org>
Permisos de reproducció al final.

[CA | CN | DE | EN | IT | JA | KO | ZH]

Benvinguts al número 48 de la Brave GNU World. Tenint en compte que es publica un número cada mes i 12 números cada any, és evident que la Brave GNU World celebra el seu quart aniversari amb aquest número. Trobareu més informació cap al final.

MagiConf

Un dels punts més criticats de GNU/Linux és que la configuració del maquinari és massa complicada i no és prou senzilla per als que comencen.

MagiConf [5] d'en Marc Boris Dürner, en Ramesh Panuganty i en Richard Ibbotson pretén omplir aquest forat per a la distribució Debian GNU/Linux [6], que és la favorita de molta gent a la comunitat, però no precisament coneguda per ser "apropiada per als usuaris finals".

Gràcies a una llibreria escrita en C/C++, una part important dels components del sistema es poden administrar fàcilment mitjançant una interfície gràfica (Graphical User Interface, GUI) basada en GNOME/GTK o KDE/Qt.

Actualment suporta la configuració de la tarja de xarxa i els seus paràmetres, la tarja de so, el ratolí i el teclat per a l'entorn gràfic XFree86, així com els dispositius PCMCIA i USB connectats.

Quant a les targes de so, val a dir que només els controladors del subsistema "Open Sound System" (OSS) estan suportats actualment. Tot i que és més modern i properament esdevindrà un component estàndard del nucli de Linux, l'arquitectura "Advanced Linux Sound Architecture" (ALSA) [7] encara no està suportada. A més a més, encara no és possible configurar l'entorn gràfic (XFree86).

Molt probablement, és una qüestió de temps que tots aquests subsistemes se suportin i, si creus que les coses no es desenvolupen prou ràpidament pel teu gust, segurament pots accelerar les coses (en el millor dels casos) amb el teu propi suport. Avui, MagiConf ja suporta el sistema de detecció del maquinari Discover 2.0 [8] — de ben segur, això permetrà un alt nivell d'automatització i proveirà d'un seguit de valors predefinits per als usuaris.

El projecte va començar fa més de dos anys purament com un projecte sobre Qt. Però després de moure les funcionalitats més essencials a una llibreria, els autors van poder oferir ràpidament una interfície sobre Gtk+, així que ara els dos entorns gràfics principals se suporten de la mateixa manera. Com que sovint els projectes i les distribucions només suporten bé un dels entorns, els autors tenen una bon motiu per estar orgullosos.

Com a llenguatge de programació, es va utilitzar C++ tant per a KDE com per als clients GTK, gràcies a GTKmm. Les llicències utilitzades pel projecte són la GNU Lesser General Public License (LGPL) per la llibreria i la GNU General Public License (GPL) per als clients. Així doncs, la totalitat del projecte és Programari Lliure.

Moon-Buggy

Després de presentar un clon ASCII basat en ncurses del clàssic de consola "Space Invaders", aquí teniu alguna cosa nova per alimentar als amics d'aquest gènere.

Moon-Buggy [10] d'en Jochen Voss és un clon ASCII del joc de gran èxit amb el mateix nom per al Commodore C64 i l'Amstrad CPC 464 (venut a Alemanya amb el nom de "Schneider CPC 464") [11].

El jugador rep la tasca de conduir un Moon-Buggy per la superfície d'una lluna farcida de cràters sense tenir cap accident, així que la idea del joc no és molt difícil d'agafar, però com molts d'altres jocs senzills, aquest sembla altament addictiu.

La prova d'això és la veritable creixent comunitat de fans del Moon-Buggy, que fins i tot han arribat a l'extrem d'escriure robots que juguin al Moon-Buggy per ells. Vaig descobrir això arran del seguiment d'un informe d'error [12] en el que el jugador reportava que a la llista dels marcadors més alts, els marcadors només tenen 5 dígits.

Aquest informe d'error va resultar una sorpresa perquè ningú s'esperava que algú seria capaç d'arribar tan lluny. Tenint en compte que al robot li cal jugar contínuament durant dos dies per aconseguir-ho, sembla prou comprensible.

El joc es va escriure al voltant del Nadal del 1998, quan en Jochen Voss tenia algun temps per malgastar. Des d'aleshores s'han realitzat diverses millores i un paquet de Debian d'en Christian T. Steigies; el propi projecte és ara essencialment estable.

Fou escrit en C amb ncurses i corre sobre pràcticament qualsevol sistema que segueixi l'estàndard POSIX per als sistemes Unix en l'intèrpret d'ordres i la consola, així com en les connexions amb ssh.

Suposant que trobi prou temps, en Jochen té previst fer algunes millores finals i fins i tot afegir l'Ufo, que és present a l'original però no al seu programa. Aleshores hauria d'estar finalment enllestit per a la publicació de la versió 1.0.

Si t'agraden aquest tipus de jocs petits, Moon-Buggy, que ha estat publicat com a Programari Lliure sota la GNU General Public License (GPL), és el teu amic.

cdcover

Avui en dia, els enregistradors de CD estan àmpliament extesos i és fàcil trobar-los en una gran part de les llars, així que molta gent coneixerà probablement els problemes associats a la pèrdua de la pista de tots els CD.

El programa cdcover [13] d'en Roland schäuble permet crear caràtules i llibrets per a les capces de CD d'una manera interactiva i comfortable. Els camps d'informació oferts són: el títol, el subtítol, el text de la part davantera i la del darrera, nota la peu i data.

A partir d'aquesta informació i basant-se en plantilles, el programa genera fitxers postscript que es poden imprimir directament o visualitzar-los amb el ghostview.

El projecte està escrit en Python, una conseqüència lògica de la motivació d'en Roland per aprendre Python tot començant aquest projecte. Ell va tenir cura de preservar la independència de la plataforma que ofereix Python i això ha fet possible que el cdcover funcioni tant en sistemes GNU/Linux (Unix) com en els basats en Win32.

La seva experiència personal en aquest aspecte és que no resulta fàcil conservar la independència de la plataforma fins i tot utilitzant Python. Per exemple, fins ara no ha aconseguit que el mòdul Python-CDDB funcioni en Win32.

Així doncs, enllaçar el programa amb la base de dades CDDB actualment només està disponible per als sistemes GNU/Linux i els atres Unix, fet que permet a aquestes plataformes importar dades com el nom de l'artista, el títol i el nom de les cançons dels CD d'àudio des d'internet.

Aquest projecte, que ha estat publicat com a Programari Lliure sota la GNU General Public License (GPL), és d'alguna manera un projecte familiar, ja que la pàgina web [13] fou creada pel fill d'en Roland, en Michele Schäuble.

En Roland veu la possibilitat de millorar el projecte especialment en l'apartat de la configuració, que actualment es realitza mitjançant un fitxer de text ".cdcover".

Treballar tant en això com en afegir una manera d'enregistrar les dades en un format més portable, per exemple en XML, és part dels plans d'en Roland per al futur.

La vostra ajuda serà força benvinguda, especialment pel que fa a més usuaris, suggeriments i comentaris, així com també més plantilles.

GeniusTrader

Encara hi ha molts nínxols que no han estat allibertats pel Programari Lliure i de vegades hi ha projectes que sorgeixen per a canviar aquesta situació. GeniusTrader [14] d'en Fabien Fulhaber és un d'aquests projectes, publicat sota la GNU General Public License (GPL) com a Programari Lliure.

Ajudat de voluntaris com l'Oliver Bossert, en Fabien ha començat a desenvolupar un conjunt d'eines per a crear i verificar sistemes de comerç. Segons ell mateix, el seu projecte beneficiarà "la gent que es vol enriquir amb la borsa tot seguint les indicacions generades per un ordinador".

Fins i tot ara que la febre de la borsa ha disminuït d'alguna manera, com a resultat de la depressió actual, el projecte continua essent fascinant. Qualsevol programari que s'hi pugui comparar tan sols existeix com una solució de propietat caríssima, que no és accessible realment accessible per a la gent normal.

GeniusTrader ofereix a qui li interessi la possibilitat de simular i avaluar estratègies de comerç. Així que, fins i tot sense el risc de les pèrdues financeres reals, es pot aprendre un munt sobre l'intercanvi de valors a la borsa.

El projecte va començar l'any 1998, però ja estat declarat mort dos cops durant la seva existència, cada cop perquè l'aproximació a la solució era massa genèrica i no oferia cap resultat a curt termini. En Fabien va fer la tercera aproximació el 2002 i es va centrar en el sistema de comerç, al voltant del qual es va estructurar la resta.

Actualment ell veu l'ús exclusiu de l'intèrpret d'ordres com la mancança més gran del projecte, enlloc d'oferir una interfície gràfica d'usuari.

A més a més, el projecte està escrit en Perl i això implica que els usuaris seriosos cal que dominin aquest llenguatge de programació, per exemple, per a modificar el mòdul d'accés a la base de dades.

Darrerament s'han realitzat alguns canvis estructurals, de manera que que ara l'objectiu és adaptar la resta de mòduls. Després en Fabien espera poder implementar una interfície web.

Per això ell encara està buscant ajuda en forma de comentaris i suggeriments dels usuaris i contribucions per al desenvolupament per part d'altres. En la seva cerca d'ajuda fins i tot va arribar a comprar un anunci a LWN, que deia: "Voleu fer diners amb programari lliure? Apreneu Perl i proveu GeniusTrader".

Desgraciadament, les reaccions no van ser tant nombroses com li hagués agradat, així que confia en que aquest número de la Brave GNU World serà capaç d'augmentar una mica més l'interés.

Per tant, voldria demanar a tots els lectors de fer circular aquest article a da'ltra gent, que no llegeixen habitualment la columna, però que pugui interessar-los l'intercanvi de valors a la borsa i el seu funcionament.

Fiduciary Licence Agreement (FLA)

Darrerament la garantia dels aspectes legals del Programari Lliure ha esdevingut cental en auge i la seva importància augmenta amb el número de gent que s'adona dels beneficis del Programari Lliure.

Els casos més visibles són sense cap dubte els més espectaculars, com el d'en Jon Johansen, que va ser arrosegat als tribunals a Noruega per ordre de les grans companyies multimèdia dels Estats Units, un cas que es va centrar ràpidament en la resposta a la pregunta de si comprar un DVD en una tenda també dóna dret a algú a visualitzar-lo [15].

Però també casos com la lluita entre MySQL i NuSphere o els conflictes de marques fets notícia. Bé sigui Adobe forçant kIllustrator a canviar de nom, o l'editor dels conegudíssims còmics d'Astèrix i Obèlix, "Les Éditions Albert René". En aquest darrer cas, en Werner Heuser, qui gestiona un portal d'informació per a sistemes Unix mòbils, fou amenaçat amb 50.000 EUR o sis mesos de presó [16].

Una de les raons de l'increment de casos com aquests és perquè el Programari Lliure esdevé més visible per una banda, però sembla estar indefens contra aquests atacs per l'altra. De fet, en Werner Heuser, que encara està lluitant contra l'editor que pretén esclafar-lo, n'és l'excepció.

Les necessitats legals del dia a dia del Programari Lliure són normalment molt menys espectaculars, però no menys importants, ja que uns fonaments que garantitzin el marc legal és un requisit necessari per a l'ús comercial, per exemple.

Si volem evitar que el Programari Lliure quedi arraconat només al sector del lleure, condemnant-lo fàcilment a ser insignificant, hem de pensar com preservar el marc legal del Programari Lliure de forma que li doni seguretat.

En aquest sentit, el Programari Lliure té necessitats diferents que el programari de propietat, que normalment escriu una única companyia, que el ven durant un temps i aleshores el deixa de banda.

En oposició a això, el Programari Lliure sovint té molts contribuïdors diferents i s'utilitza per un període que es pot veure com "etern" en el sector de les TI. Alguns dels components estàndard que s'utilitzen en tots els sistemes GNU/Linux d'avui en dia, tenen de 10-20 anys d'antiguitat i, en alguns casos, fins i tot més.

Durant la seva vida útil, estan en evolució permanent, però no només canvien els aspectes tècnics, el marc legal, en el qual també es basen els aspectes legals del Programari Lliure, està en desenvolupament permanent, com ja es va explicar al número #38 [17] de la the Brave GNU World sota el terme "Mantenibilitat Legal".

Com ja es va anunciar al número mencionat, la FSF Europe ha estat treballant en el "Fiduciary Licence Agreement" (FLA) per tal d'adreçar-se aquestes questions, i que es va publicar oficialment el 4 de febrer del 2003 [18].

Aquest acord permet els autors de Programari Lliure declarar la FSF Europe el fiduciari legal dels seus projectes.

Això no solsament garanteix la seguretat dels projectes contra la desaparició dels seus autors, la FSF Europe també pren part de forma significativa en els riscos legals. Això permet que el Programari Lliure pugui mirar cara a cara a les companyies, per exemple.

Per a quants projectes pot realitzar-se això depèn naturalment del suport i dels recursos que la FSF Europe pugui gastar en aquesta tasca.

En qualsevol cas, l'acord donarà la possibilitat d'avançar significativament en termes de la seguretat del marc legal del Programari Lliure.

Portàtils de Programari Lliure

Durant els primers dies del of 2003, estava ocupat preparant els primers tours de l'any sobre el Programari Lliure i una setmana abans vaig haver de donar per mort el meu portàtil antic, que emitia un fum força conegut i desagradable.

Ja que dues setmanes a la carretera sense un portàtil podrien haver significat no poder treballar durant les dues setmanes, vam provar (malauradament sense èxit) de trobar una companyia que ens proporcionés un portàtil ràpidament. Així doncs, el divendres abans del dilluns en què havia de marxar, vaig anar a uns grans magatzems d'electrònica.

Tenien una oferta especial per a un Sony VAIO, que tenia una pantalla molt maca i gran i espai per a una segona baterial opcional. Tenint en compte que poder treballar sense endollar el portàtil és un criteri primordial per a mi, vaig xerrar sobre si es podia utilitzar GNU/Linux en aquesta màquina amb un dels comercials, que no tenia res a dir. Així doncs, em vaig arriscar i vaig comprar el portàtil.

Un cop a casa, immediatament vaig començar la instal·lació, però no vaig aconseguir fer funcionar l'APM ni l'ACPI de cap de les maneres. Com que ni el manual ni la pàgina web contenien cap informació tècnica útil sobre el portàtil, vaig seguir provant fins a les 3 de la matinada, quan em vaig adonar que la BIOS d'aquest portàtil en particular era inservible en termes d'estalvi d'energia, no tenia cap funcionalitat en aquest sentit.

Tot l'estalvi d'energia el feia aparentment el sistema Windows (preinstal·lat) i evidentment no tenia suport per a GNU/Linux. El portàtil no tenia essencialment cap utilitat.

Al dia següent el vaig tornar i vaig reclamar que em tornessin els diners, que tot seguit vaig dur a una altra botiga on jo — després d'algunes verificacions i consideracions — vaig aconseguir un portàtil Asus la BIOS del qual òbviament suportava ACPI totalment.

Amb una mica de persuasió, vaig aconseguir que aquest portàtil em donés algunes de les funcionalitats que defineixen la utilitat del meu portàtil. Gràcies a un cap de setmana malgastat, tot i que, si més no, vaig arribar a temps d'agafar l'avió amb el portàtil totalment instal·lat.

Només la funcionalitat de suspend-to-disk, també anomenada hibernació, que no he estat capaç de fer funcionar mai. La BIOS AWARD inclosa per Phoenix té de totes totes aquesta característica, però no està documentat com indicar-li a la BIOS on pot guardar el contingut de la memòria al disc dur.

Així que continuo sentint una mena de malestar; especialment des de que m'atreveixo a dubtar que tothom gastarà o estarà disposat a gastar tant de temps instal·lant el seu portàtil com el que he hagut de gastar jo (forçadament).

Si venguessin els cotxes amb adaptadors especials que només permetessin omplir el dipòsit a les benzineres especials amb aquest tipus d'adaptadors específics d'una companyia benzinera, difícilment s'acceptaria. Per al cas dels portàtils, sembla que això es tracta d'un estàndard industrial.

Una situació com aquesta és inacceptable. No hauria de ser la tasca d'un fabricant de maquinari forçar els seus usuaris a utilitzar una part específica de programari.

Els fabricants de maquinari no cal que suportin activament tots els sistemes operatius, normalment seria totalment suficient si les alternatives no es bloquegessin instencionadament. Actualment tenim una situació on tots els sistemes operatius menys un són deliberadament barrats per a obtenir el màxim de funcionalitats mitjançant l'ocultació d'informació essencial sobre el portàtil.

Gràcies a l'alta integració dels portàtils, la BIOS està fortament interelacionada amb el maquinari. No proveir de la informació necessària de com utilitzar l'estalvi d'energia és comparable a fer anònim l'adaptador gràfic, tot amagant la informació del fabricant, el model i les especificacions.

M'agradaria molt poder recomanar als meus lectors un fabricant de portàtils que no surit als titulars de les notícies per dur a terme campanyes agressives de patents de programari i ofereixi els portàtils d'una forma que doni als seus usuaris llibertat i mobilitat, però de veritat.

Així doncs, demano a tots els fabricants que ofereixen portàtils el següent: doneu-nos un portàtil amb les especificacions necessàries i la informació que ens permeti utilitzar-lo plenament! Suporteu els projectes per a la implementació i integració d'ACPI amb la informació necessària i permeteu als vostres empleats que treballin amb ells!

Si algun fabricant està disposat a proveir les necessitats de la comintat en constant creixement del Programari Lliure i a fer els seus portàtils plenament útils, ho faré saber aquí i en qualsevol altre lloc, de forma que la gent pugui prendre una bona desició en base a tota aquesta informació.

Una bona manera de contactar amb mi és mitjançant el correu electrònic [1].

Quatre anys de la Brave GNU World

Així doncs, la Brave GNU World existeix des de fa quatre anys — de fet, cal comptar un mes addicional si teniu en compte el número que no vaig poder escriure. M'agradaria aprofitar aquesta ocació per agrair a tots aquells que han permanescut fidels a la columna com a voluntaris per a les traduccions, revisions, pàgines web i recomanacions de projectes o com a lectors.

L'interés continuat durant aquests anys ha estat un dels principals factors per a seguir emprant el meu temps per a la columna cada mes, fins i tot quan es produïa el caos al meu voltant o s'aproximaven terminis importants.

Encara ara, hi ha contribucions per a la iniciativa "We run GNU" [4] començada al número 6 [19]. I encara hi ha nous voluntaris que volen realitzar traduccions, la recentment afegida traducció al xinès i ben aviat també podrem disposar de la traducció al català. Tot plegat significa que la columna estarà disponible ni més ni menys que en 10 llengües diferents.

M'agradaria fer èmfasi en el fet que tots aquests col·laboradors que ofereixen un cop de mà, treballen durant el seu temps lliure per a fer accessible la Brave GNU World a més gent. Així doncs, si us adoneu que falta la traducció a alguna llengua, poseu-vos en marxa i feu-la, tot seguint clarament l'esperit del Programari Lliure i de la columna.

A tothom que ha contribuït durant tots aquests anys d'una manera o altra: rebeu molt especialment les gràcies de part meva!

Sembla que, d'alguna manera, hauria de començar a pensar què fer l'any vinent, ja que quan vaig començar la columna vaig considerar que el risc d'un cinquè aniversari era realment poc probable.

I prou

I prou de Brave GNU World per aquest mes. Com de costum, m'agradaria que us animeu a enviar comentaris, idees, preguntes i suggeriments per correu [1]. Tingueu els ulls oberts per als projectes que poden donar-se a conèixer a molta d'altra gent a través d'aquesta columna.

Informació
[1] Envieu les vostres idees, comentaris i preguntes a Brave GNU World <column@brave-gnu-world.org>
[2] La pàgina del Projecte GNU http://www.gnu.org/
[3] La pàgina de la Brave GNU World d'en Georg http://brave-gnu-world.org
[4] La iniciativa "We run GNU" http://www.gnu.org/brave-gnu-world/rungnu/rungnu.en.html
[5] La pàgina de MagiConf http://magiconf.sheflug.co.uk
[6] Debian GNU/Linux http://www.debian.org
[7] La pàgina del Projecte ALSA http://www.alsa-project.org/
[8] Discover 2.0 http://archive.progeny.com/progeny/discover/
[9] La Brave GNU World, número 46: http://brave-gnu-world.org/issue-46.en.html
[10] La pàgina de Moon-Buggy http://www.mathematik.uni-kl.de/~wwwstoch/voss/comp/moon-buggy.html
[11] Amstrad CPC 464 (en alemany) http://www.bernd-leitenberger.de/cpc464.html
[12] El "Highscore-Bug" de Moon-Buggy http://bugs.debian.org/75275
[13] La pàgina de cdcover http://cdcover.sf.net/
[14] La pàgina de GeniusTrader http://www.geniustrader.org
[15] La campanya "Allibereu en Jon Johansen" de l'EFF http://www.eff.org/IP/Video/DeCSS_prosecutions/Johansen_DeCSS_case/
[16] Obelix contra MobiliX: http://mobilix.org/mobilix_asterix.html
[17] La Brave GNU World, número 38 http://www.gnu.org/brave-gnu-world/issue-38.en.html
[18] Fiduciary Licence Agreement (FLA) http://fsfeurope.org/projects/fla/
[19] La Brave GNU World, número 6 http://www.gnu.org/brave-gnu-world/issue-6.en.html

[ número anterior | la pàgina de la Brave GNU World | número següent ]

Torna cap a la pàgina de GNU.

Envieu les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a gnu@gnu.org.
També hi ha d'altres formes de contactar la FSF.

Envieu els vostres comentaris sobre la Brave GNU World d'en Georg (en anglès o alemany) a column@gnu.org,
els comentaris sobre aquestes pàgines a webmasters@www.gnu.org,
i per a d'altres qüestions a gnu@gnu.org.

Copyright (C) 2003 Georg C. F. Greve
Traducció al català per Alex Muntada

Es permet realitzar i distribuir còpies literals d'aquesta transcripció sempre que hi aparegui el copyright i aquesta autorització.

Darrera modificació: Mon Mar 3 22:30:55 CET 2003