Subscribe to the Free Software Supporter — the monthly update from the Free Software Foundation
 [image of a Brave GNU World]
Brave GNU World - Issue #50
Copyright © 2003 Georg C. F. Greve <greve@gnu.org>
Traducció al català per Alex Muntada <alexm@gnu.org>
Permisos de reproducció al final.

[CA | DE | EN]

Benvinguts altre cop a un altre número de la Brave GNU World. Aquest número segueix des d'on vàrem deixar l'anterior, en l'ampli camp de les aplicacions d'àudio.

LAoE

LAoE [5] és un editor gràfic de so de l'Olivier Gäumann. Després de treballar-hi des del juliol del 2000, recentment l'ha fet disponible per a tothom sota la GNU General Public License (GPL).

Prèviament a l'inici d'aquest projecte, l'Olivier va estar buscant una aplicació adequada que encaixés amb les seves necessitats des del gener del 2000. Malauradament sense èxit. Així doncs, va decidir enfrontar-se ell mateix al problema i va començar a desenvolupar-ne una solució. Arran de la seva inexperiència amb la músic profesional, el procés de desenvolupament va topar amb algunes dificultats i camins sense sortida, però finalment es van resoldre amb el temps.

El disseny de LAoE s'ha inspirat en l'aplicació gràfica de Programari Lliure GIMP [6], de la qual ha adoptat el concepte basat en capes amb nombroses connectors i efectes. L'Olivier espera crear un editor de so que sigui pràcticament tant complet com els programes gràfics més avantguardistes.

LAoE pot llegir fitxers de tipus mp3, wav, au, aiff i gsm i suporta la sortida en format wav i aiff. Està prevista la implementació d'un format natiu de LAoE, en el qual es conservaran les diferents capes i valors.

Tot i que el rendiment del maquinari limita en la pràctica el número de canals i capes, teòricament LAoE en suporta un número il·limitat. Per tal de garantir el màxim de precisió, totes les operacions es realitzen en coma flotant.

A banda de les funcions típiques com copiar, enganxar, tallar i moure, LAoE també ofereix un sistema bastant sofisticat per a desfer els canvis sense límit, de forma que permet tornar a qualsevol estat anterior. És possible seleccionar i modificar determinades àrees per a editar-les de formes diverses i amb diferents funcions.

A banda de les eines d'anàlisi, LAoE conté generadors d'ones i diferents funcions per a modificar-ne l'amplitud. També se suporten les transformacions i l'edició de l'espectre de freqüència mitjançant les transformades de Fourier ràpides (en anglès, Fast Fourier Transform, FFT) així com el filtratge amb diferents paràmetres i freqüències. A part d'això, el projecte ofereix molts efectes diferents, per exemple, l'eco retardat, la modulació de l'altura del so, un connector que redueix l'harmonia, manipulació dels temps, etc. A més, també és possible mostrar i editar espectrogrames.

L'Olivier també va emprar temps per millorar la usabilitat de LAoE de forma que ofereix "dreceres amb el ratolí" que, per posar un exemple, permeten cridar el connector que mostra l'històric dels canvis realitzats només dibuixant una simple "u" (de l'anglès undo, desfer) amb el ratolí.

Si encara no us sembla suficient, evidentment us convidem a afegir els vostres propies efectes i expansions en la forma de connectors.

Com que per ara que el desenvolupament es troba en una etapa força avançada, l'Olivier té previst dedicar-se encara més a la documentació — actualment fins i tot ja existeix una petita tarja de referència/menú — per tal de millorar-ne la usabilitat i guanyar més adeptes per al projecte.

Però el flux d'entrada actual pel que fa al suggeriments o desitjos de millora és força important, així que és possible que calgui retardar la documentació suplementària.

El principal problema de LAoE és que no es pot utilitzar amb peces musicals que durin més de 5 minuts, atès que cal llegir la peça sencera i posar-la a memòria, fet que suposa una limitació tècnica important.

A més, el llenguatge de programació emprat és Java, amb tots els problemes descrits en detall al número 49 [7]. Així doncs, LAoE encara depèn d'una plataforma de propietat.

Encara que el futur ens porti un Java Lliure o que s'utilitzi una altre llenguatge — possiblement també per evitar problemes tècnics — es pot dir que LAoE és sense cap dubte un projecte molt interessant que ha realitzat un pas important en el camp de les aplicacions d'àudio professional.

Tot i que, segons l'opinió personal de l'Olivier, no ha rebut massa suport per part dels altres, això no significa que no l'apreciï. Ben al contrari, ell està explícitament cercant voluntaris que vulguin ajudar-lo a treballar en aquest projecte.

Podeu trobar més informació sobre el projecte així com els detalls de contacte a la pàgina de LAoE [5].

Apvsys

De vegades és necessari, o si més no útil, tenir diferents versions del mateix programa instal·lades simultàniament de forma que es puguin usar alternativament o fins i tot al mateix temps. Algunes de les raons possibles que justifiquen aquesta necessitat són les incompatibilitats enrera d'algunes versions o les diferents versions de la mateixa aplicació que requereixen programes diferents.

Els diferents sistemes operatius palntegen diferents solucions per a aquest problema. Sota MS Windows d'això se'n fa càrrec la centralització del registre, que resol el problema de forma extremadament insatisfactòria.

El sistema operatiu Plan9 disposa del concepte de les anomenades "Vistes" en combinació amb els sistemes de fitxers Union. Això permet emmagatzemar totes les aplicacions sota el directori /bin i, mitjançant la vista, l'usuari pot determinar quina versió s'utilitza. Sota Unix, aquesta tria/instal·lació es realitza amb enllaços simbòlics i les variables d'entorn PATH i LD_LIBRARY_PATH.

Donat el cas que hi hagi una nova versió a instal·lar a mà fora de l'àmbit de la distribució sense perjudicar la mantenibilitat del sistema, existeixen eines com GNU Stow [9], que poden fer-vos la vida més fàcil (vegeu el número 36 [10]). Tot i que, si us cal poder utilitzar diferents versions alhora, no us serà massa útil.

De vegades, la gent prova de resoldre aquests problemes amb embolcalls i seqüències d'ordres, però sovint aquestes solucions són fràgils i requereixen molta cura i manteniment. Apvsys [8] de l'Arnaud Bertrand pretén oferir una millor solució.

Les diferents versions de totes les aplicacions s'instal·len en diferents subdirectoris i són manegades per Apvsys. Els usuaris només han d'afegir un únic directori a la seva variable PATH, cosa que també es pot aconseguir automàticament.

Tot seguit, els APVSYS_TOOLSPEC_FILES permeten configurar diferents versions per a aplicacions i entorns específics. Les eines de l'intèrpret d'ordres permeten comprovar les versions utilitzades i administrar la configuració. Si no s'especifica cap versió en particular, s'utilitza la versió predeterminada.

Tota la configuració es realitza mitjançant fitxers de text senzills que s'administren a través d'aplicacions en Perl. La closca del propi Apvsys està escrita en C.

Probablemt caldria comentar alguna cosa sobre el rerafons. Apvsys és la reimplementació d'un programa escrit el 2001 per l'Alex Farell utilitzant Perl. Aquest darrer ja no es pot utilitzar més atès que l'Alex Farell el va escriure en hores de feina i per tant els drets pertanyen la seva empresa.

Apvsys va assegurar-se de no caure en els mateixos problemes i està disponible com a Programari Lliure sota la versió 2 de la GNU General Public License (GPL).

Amb el canvi cap a C l'Arnaud Bertrand pretenia augmentar la velocitat de l'aplicació, mentre s'assegurava de mantenir el format de la base de dades de configuració en ASCII, tot fent la migració el més fàcil possible. Sembla que ha tingut força èxit, atès que Apvsys s'utilitza amb èxit en tres grans centres de disseny a Bèlgica i França, com a part del seu entorn de producció des del 2002.

Així doncs, el nucli d'Apvsys es pot considerar estable sense cap dubte, el que no vol dir que no hi tingui cap problema o possibilitats de millora. De vegades, les eines diferents amb noms idèntics causen problemes i cal tractar-les amb cura, per exemple. També hi ha problemes quan els camins estan codificats directament dins les aplicacions.

Els plans de futur per a Apvsys són afegir una interfície gràfica d'usuari i un sistema d'empaquetament. Tot i que la decisió de triar un dels sistemes d'empaquetament existents o implementar-lo de nou encara no està clara.

En qualsevol cas, s'agreix la participació dels voluntaris en el desenvolupament d'Apvsys i que possiblement facin suggeriments sobre la interfície o el sistema d'empaquetament.

Una altra àrea en la que els voluntaris poden ajudar fàcilment és aconseguir la independència de plataforma. Se sap que Apvsys corre sobre GNU/Linux, Solaris, HPUX i Cygwin. També hauria de fer-ho sobre d'altres plataformes, però cal verificar-ho.

El darrer suggeriment d'en Xavier Duret, qui va omplir les preguntes de la Brave GNU World sobre Apvsys, fa referència al GNU Hurd [11]. Per si no s'ha fet encara, ell vol encoratjar un voluntari que creï un traductor de Hurd basat en el sistema de fitxers Union que podria oferir funcionalitats equivalents a Apvsys o Plan9.

pyDDR

Si més no a l'hemisferi nord, l'estiu s'aproxima ràpidament. Com a conseqüència, fins i tot els més rarets haurien de pensar en posar-se en forma. Per assegurar-se que no els cal deixar el seu estimat ordinador per aconseguir-ho, aquí teniu el projecte següent.

pyDDR [12] és un clon en Python del joc DDR ("Dance Dance Revolution"), en el que el jugador vestit amb un conjunt ajustat ha de seguir el ritme correcte indicat a les fletxes d'una estora amb sensors. Sembla senzill, i ho és. Però només si estàs mirant.

Tot i que aquests jocs no s'han escampat massa encara a Europa i Amèrica, són populars des de fa algun temps a l'Àsia i en molts centres comercials la gent balla o (en un altre joc) repiquen els tambors.

Gràcies a la feina realitzada per Brendan Becker, qui ha implementat pyDDR com a Programari Lliure sota una llicència similar a la d'X11, ara també podeu fer-ho a casa i mentre espereu — com en una compilació llarga — fer alguna cosa per al cos. Les llibreries utilitzades són el mòdul PyGame [13] i la Simple DirectMedia Layer (SDL) [14].

En Brendan ha obtingut suport per al seu treball d'alguns voluntaris com en Joe Wreschnig i en John Bafford; li agradaria encoratjar a d'altres per tal que també s'hi apuntin. Això inclou contribucions econòmiques, recalca en Brendan, atès que preferiria dedidar més temps als jocs que al seu treball "normal".

pyDDR fou originalment escrit per a GNU/Linux, però hi ha informes de què ha funcionat satisfactòriament en Windows NT, XP, 9X, així com en BSD, MacOS X i BeOS. Fins i tot algú l'ha aconseguit fer córrer en una Playstation 2 sobre GNU/Linux — però això només es recomanable per als tècnicament més entesos.

Evidentment, per a gaudir de l'experiència completa del joc cal disposar d'una estora amb sensors, i si preteneu jugant contra un altre, fins i tot dues. Però també podeu el teclat enlloc d'una estora, així que almenys és possible fer-se una idea del joc sense haver de comprar maquinari nou.

Però fins i tot si no creieu en el moviment físic com en el ca del ball, val la pena fer un cop d'ull al joc perquè sembla molt professional, amb bons gràfics i so, oferint una idea del com poden ser els jocs de Programari Lliure.

El Directori de Programari Lliure

Amb la quantitat creixent d'aplicacions de Programari Lliure, cada cop es fa més difícil de mantenir-ne una visió de conjunt. Una solució que prova de resoldre aquest problema són els portals web.

Malauradament alguns portals, com ara Freshmeat, només són d'ús limitat perquè no són capaços d'assegurar la qualitat de les seves entrades i sovint també barregen Programari Lliure i de propietat.

Per resoldre aquest problema, la Free Software Foundation va començar a treballar en el Directori de Programari Lliure [15], una base de dades per al Programari Lliure, el setembre del 1999 i va confiar-ne el manteniment a Janet Casey.

Per a cada entrada del directori, es verifica si la llicència és adequada tot mirant la pàgina web i el codi font per assegurar-se que la llicència és el que semblava. Com a conseqüència, els usuaris poden dipositar més confiança en la informació del Directori de Programari Lliure.

L'abril del 2003, la UNESCO (United Nations Education, Scientific and Cultural Organization) va apuntar-se a aquesta activitat de la FSF i li dóna suport oficialment, de forma que ara és el "Directori de Programari Lliure de la FSF/UNESCO".

Si busqueu solucions o voleu saber si existeix una aplicació per a un propòsit determinat, el Directori de Programari Lliure és un bon punt de referència.

Els autors de projectes us hauríeu d'assegurar — en cas de què encara no ho hagueu fet — de què el directori conté els vostres projectes i evidentment informar-ne a la Brave GNU World [1].

Fi

Això significa que un cop més la columna arriba al seu final aquest mes. Si teniu preguntes, comentaris, idees o suggeriments per a projectes interessants, no dubteu en enviar-me un correu electrònic [1].

Informació
[1] Envieu les vostres idees, comentaris i preguntes a Brave GNU World <column@brave-gnu-world.org>
[2] La pàgina del PRojecte GNU http://www.gnu.org/
[3] La pàgina de la Brave GNU World d'en Georg http://brave-gnu-world.org
[4] La inciativa "We run GNU" http://www.gnu.org/brave-gnu-world/rungnu/rungnu.en.html
[5] La pàgina de LAoE http://www.oli4.ch/laoe
[6] La pàgina de GIMP http://www.gimp.org
[7] La Brave GNU World, número 49 http://brave-gnu-world.org/issue-49.ca.html
[8] La pàgina d'Application Version System (Apvsys) http://www.apvsys.org
[9] La pàgina de GNU Stow http://www.gnu.org/software/stow/
[10] La Brave GNU World, número 36 http://brave-gnu-world.org/issue-36.en.html
[11] La pàgina de GNU Hurd http://www.gnu.org/software/hurd/
[12] La pàgina de pyDDR http://icculus.org/pyddr/
[13] La pàgina de PyGame http://pygame.org
[14] La pàgina de Simple DirectMedia Layer (SDL) http://www.libsdl.org
[15] El Directori de Programari Lliure http://www.gnu.org/directory/
[16] La pàgina de la United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization (UNESCO) http://www.unesco.org

[ número anterior | la pàgina de la Brave GNU World ]

Torna cap a la pàgina de GNU.

Envieu les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a gnu@gnu.org.
També hi ha d'altres formes de contactar la FSF.

Envieu els vostres comentaris sobre la Brave GNU World d'en Georg (en anglès o alemany) a column@gnu.org,
els comentaris sobre aquestes pàgines a webmasters@www.gnu.org,
i per a d'altres qüestions a gnu@gnu.org.

Copyright (C) 2003 Georg C. F. Greve
Traducció al català per Alex Muntada

Es permet realitzar i distribuir còpies literals d'aquesta transcripció sempre que hi aparegui el copyright i aquesta autorització.

Darrera modificació: Tue Jun 3 20:05:33 CEST 2003