El problema de la llicència BSD
Les dues categories principals de llicències de programari lliure són amb copyleft i sense copyleft. Les llicències amb copyleft com la GNU GPL insisteixen que les versions modificades del programa han de ser també programari lliure. Les llicències sense copyleft no insisteixen en això. Nosaltres recomanem el copyleft perquè protegeix la llibertat de tots els usuaris, però el programari sense copyleft encara pot ser programari lliure, i pot resultar útil per a la comunitat del programari lliure.
There are many variants of simple non-copyleft free
software licenses, such as the Expat license, FreeBSD license, X10
license, the X11 license, and the two BSD (Berkeley Software Distribution)
licenses. Most of them are equivalent except for details of wording, but
the license used for BSD until 1999 had a special problem: the obnoxious
BSD advertising clause.
It said that every advertisement mentioning the
software must include a particular sentence:
3. All advertising materials mentioning features or use of this software
must display the following acknowledgement:
This product includes software developed by the University of
California, Berkeley and its contributors.
Inicialment la «irritant clàusula de propaganda BSD» s'utilitzava només a la Berkeley System Distribution. Això no causava cap problema en particular, perquè la inclusió d'una frase en un anunci no és pas una gran dificultat pràctica.
Si els altres desenvolupadors que utilitzaven llicències estil BSD haguessin copiat la clàusula de propaganda literalment (incloent-hi la frase que es refereix a la Universitat de Califòrnia), el problema no s'hauria fet més gros.
Però, com podeu imaginar, els altres desenvolupadors no van copiar literalment la clàusula. La van canviar, substituint «Universitat de Califòrnia» pel nom de la seva institució o pel seu propi nom. El resultat és un munt de llicències que requereixen un munt de frases diferents.
Quan algú posa junts molts d'aquests programes en un sistema operatiu, el resultat és un problema seriós. Imagineu-vos que un sistema de programari requerís 75 frases diferents, de manera que cada una de les frases hagués de citar a un autor o grup d'autors diferent. Per a anunciar-lo necessitaríeu una pàgina sencera.
Això pot semblar una reducció a l'absurd, però és un fet ben real. NetBSD ve amb una llarga llista de frases diferents, requerides per les diverses llicències de les diferents parts del sistema. En una versió de 1997 de NetBSD, vaig comptar 75 frases d'aquestes. No em sorprendria que la llista fos més llarga actualment.
Per solucionar aquest problema, en el meu «temps lliure» parlo amb desenvolupadors que han utilitzat llicències estil BSD, sol·licitant-los si us plau que treguin la clàusula de propaganda. Al voltant de 1996 vaig parlar amb els desenvolupadors de FreeBSD sobre aquest tema, i van decidir treure la clàusula de propaganda de tot el seu codi. Al maig de 1998 els desenvolupadors de Flick, a la Universitat d'Utah, van treure aquesta clàusula.
Dean Hal Varian, de la Universitat de Califòrnia, va prendre partit per aquesta causa i la va defensar davant de l'administració. Al juny de 1999, després de dos anys de discussions, la Universitat de Califòrnia va treure aquesta clàusula de la llicència BSD.
Per tant, tenim ara una nova llicència BSD que no conté la clàusula de propaganda. Malauradament, això no elimina el llegat de la clàusula: encara hi ha clàusules similars a les llicències de molts paquets que no són part de BSD. El canvi a la llicència BSD no té efecte en els altres paquets que imitaven la antiga llicència BSD; només els desenvolupadors que els van fer poden canviar-la.
Però si anteriorment van seguir el lideratge de Berkeley, potser el canvi de política de Berkeley en convencerà alguns de realitzar al seu torn el canvi. Val la pena sol·licitar-ho.
Així, doncs, si el vostre paquet preferit encara utilitza la llicència BSD amb la clàusula de propaganda, si us plau sol·liciteu a l'encarregat de mantenir-lo que miri aquesta pàgina web, i que consideri la possibilitat de fer el canvi.
And if you want to release a program as non-copylefted free software, please don't use the advertising clause. Thus, instead of copying the BSD license from some released package—which might still have the old version of the license in it—please use one of the other permissive licenses, such as Expat or FreeBSD.
Podeu ajudar també a estendre la presa de consciència d'aquest problema deixant d'utilitzar el terme «estil BSD» i evitant l'expressió «la llicència BSD», que dóna equivocadament a entendre que només n'hi ha una. Quan la gent anomena «llicències estil BSD» a totes les llicències de programari lliure sense copyleft, alguns nous desenvolupadors de programari lliure que volen utilitzar una llicència de programari lliure sense copyleft poden donar per fet que el lloc idoni d'on agafar-la és BSD. I pot ser que copiïn la llicència amb la clàusula de propaganda no expressament, sinó per casualitat.
Si desitgeu citar un exemple específic d'una llicència sense copyleft, i no teniu cap preferència en particular, poseu si us plau un exemple que no tingui problemes particulars. Per exemple, si parleu de «llicències estil X11», animareu a la gent a copiar la llicència de X11 (amb la qual cosa s'evita la clàusula de propaganda), en lloc de fer-los córrer el risc d'escollir aleatòriament una de les dues llicències BSD.
Quan vulgueu parlar específicament d'alguna de les llicències BSD, indiqueu sempre, si us plau, a quina us referiu: la "llicència BSD original" o la "llicència BSD revisada".