English [en]   català [ca]   español [es]   français [fr]   italiano [it]   Nederlands [nl]   polski [pl]   português do Brasil [pt-br]  

Thanks to your support, 2015 marks 30 years of the FSF! In the next 30 years, we want to do even more to defend computer user rights. To kick off in that direction, we're setting our highest-ever fundraising goal of $525,000 by January 31st. Read more.

$525K
29% (155K)
Count me in

Aquesta pàgina és la traducció d'una pàgina original en anglès.

La Llicència Pública General de GNU i l'estil de vida americà

per Richard M. Stallman

Microsoft descriu la Llicència Pública General de GNU (GNU GPL) com una llicència de "codi obert", i diu que va en contra de l'estil de vida americà. Per a entendre la llicència GNU GPL, i reconèixer com encarna l'estil de vida americà, primer cal ser conscient que la llicència GPL no va ser dissenyada per al codi obert.

El Moviment pel Codi Obert, que es va iniciar el 1998, aspira a desenvolupar programari potent, fiable i de tecnologia avançada, invitant el públic a col·laborar en el desenvolupament del programari. Molts desenvolupadors d'aquest moviment utilitzen la llicència GNU GPL, i els agraïm que la utilitzin. Però al Moviment pel Codi Obert no hi trobareu les idees i la lògica de la llicència GPL, perquè provenen dels objectius i valors més profunds del Moviment per al Programari Lliure.

El Moviment per al Programari Lliure es va fundar el 1984, però la seva inspiració prové dels ideals de 1776: llibertat, comunitat i cooperació voluntària. Això és el que condueix a la llibertat d'empresa, a la llibertat d'expressió i al programari lliure.

Com en "lliure empresa" i en "llibertat d'expressió", l'adjectiu "lliure" de "programari lliure" es refereix a la llibertat, no al preu [N. del T.: en anglès, la paraula "free" significa tant "lliure" com "gratuït"]. Concretament significa que teniu la llibertat d'estudiar, modificar i redistribuir el programari que utilitzeu. Aquestes llibertats permeten als ciutadans ajudar-se entre ells, i participar així en una comunitat. Això contrasta amb el programari privatiu més usual, que manté els usuaris desemparats i dividits: el funcionament intern dels programes és secret, i està prohibit compartir el programa amb el veí. El programari potent i fiable i les tecnologies avançades són conseqüències molt útils de la llibertat, però la llibertat de tenir una comunitat és important per si mateixa.

No podíem establir una comunitat de llibertat a la terra del programari privatiu, on cada programa tenia el seu senyor. Havíem de construir una nova terra al ciberespai: el sistema operatiu lliure GNU, que vam començar a escriure el 1984. El 1991, quan GNU ja estava gairebé acabat, el nucli de Linux escrit per Linus Torvalds va omplir l'últim buit; poc després, el sistema lliure GNU/Linux estava disponible. Avui milions d'usuaris utilitzen GNU/Linux i gaudeixen dels avantatges de la llibertat i la comunitat.

Vaig dissenyar la llicència GNU GPL per a mantenir i defensar les llibertats que defineixen el programari lliure: per dir-ho en les paraules de 1776, s'hi estableixen aquestes llibertats com a drets inalienables dels programes publicats sota la llicència GPL. La llicència GPL garanteix que tingueu la llibertat d'estudiar, canviar i redistribuir el programa, dient que ningú no està autoritzat a eliminar aquestes llibertats redistribuint el programa sota una llicència restrictiva.

Amb la idea de fomentar la cooperació, animem a altres que modifiquin i difonguin els programes que publiquem. Amb l'objectiu de defensar la llibertat, establim com a condició que aquestes versions modificades dels nostres programes han de respectar les llibertats dels usuaris igual que les respectava la versió original. Promovem la cooperació bidireccional rebutjant el parasitisme: qualsevol que desitgi copiar parts del nostre programari en el seu programa ha de deixar-nos utilitzar parts d'aquest programa en els nostres. No es força a ningú a unir-se al nostre club, però els que desitgen participar-hi han d'oferir-nos la mateixa cooperació que reben de nosaltres. Això fa que el sistema sigui just.

Milions d'usuaris, desenes de milers de desenvolupadors i empreses tan grans com IBM, Intel, i Sun han decidit participar sobre aquesta base. Però algunes empreses volen tenir els avantatges sense les responsabilitats.

De tant en tant, algunes empreses ens han dit: "Faríem una versió millorada d'aquest programa si ens permetéssiu publicar-la sense llibertats". I nosaltres diem: "No, gràcies; les seves millores podrien ser útils si fossin lliures, però si no podem utilitzar-les lliurement, no són bones en absolut". Llavors recorren al nostre ego, dient que el nostre codi tindrà "més usuaris" dins dels seus programes privatius. I responem que valorem més la llibertat de la nostra comunitat que una forma irrellevant de popularitat.

Microsoft voldria sens dubte beneficiar-se del nostre codi sense les responsabilitats. Però té un altre propòsit, més específic, a l'hora atacar la llicència GNU GPL. En general, Microsoft és més coneguda per la imitació que per la innovació. Quan Microsoft fa alguna cosa nova, el seu propòsit és estratègic: no fa millores per als seus usuaris, sinó que els hi tanca les alternatives.

Microsoft utilitza una estratègia contra la lliure competència anomenada "abraçar i estendre". Això significa que comença amb la tecnologia que altres estan utilitzant, afegeix un petit canvi que és secret, de manera que ningú no pot imitar-lo, i després utilitza aqueixa modificació secreta perquè només el programes de Microsoft puguin comunicar-se amb altres programes de Microsoft. En alguns casos, això dificulta que utilitzeu un programa que no sigui de Microsoft si les persones amb què treballeu utilitzen els de Microsoft. En altres casos, es fa més difícil que utilitzeu un programa que no sigui de Microsoft per a la tasca A si esteu utilitzant un programa de Microsoft per a la tasca B. En qualsevol dels dos casos, "abraçar i estendre" magnifica l'efecte del poder sobre el mercat de Microsoft.

Cap llicència pot impedir a Microsoft la pràctica del "abraçar i estendre", si estan decidits a fer-ho a tota costa. Si escriuen el seu propi programa des de zero, i no utilitzen res del nostre codi, la llicència del nostre codi no els afecta. Però una reescriptura total és costosa i dura, i ni tan sols Microsoft pot dur-la sempre a terme. D'aquí la seva campanya per a persuadir-nos que abandonem la llicència que protegeix a la nostra comunitat, la llicència que no els permetrà dir "el que és teu és meu, i el que és meu és meu". Desitgen que els deixem agafar el que vulguin, sense donar mai res a canvi. Volen que abandonem les nostres proteccions.

Però la indefensió no és l'estil de vida americà. A la terra dels valents i dels lliures, defensem la nostra llibertat amb la llicència GNU GPL.

Addendum:

Microsoft diu que la GPL està en contra dels "drets de la propietat intel·lectual". No tinc cap opinió sobre els "drets de la propietat intel·lectual", perquè el terme és massa ampli com per a tenir una opinió coherent sobre ell. És una expressió "calaix de sastre", que cobreix el copyright, les patents, les marques registrades i altres àrees dispars de la llei; àrees tan diferents, en les lleis i en els seus efectes, que qualsevol afirmació sobre el conjunt és segurament simplista. Per pensar intel·ligentment sobre el copyright, les patents o les marques registrades, cal pensar-hi per separat. El primer pas és rebutjar agrupar-ho tot sota el terme "propietat intel·lectual".

Necessitaria una hora per exposar la meva visió sobre el copyright, però s'hi pot aplicar aquest principi general: el copyright no pot justificar la negació de llibertats importants a la societat. Com va dir Abraham Lincoln: "Sempre que hi hagi un conflicte entre els drets humans i els drets de propietat, els drets humans han de prevaler". Els drets de propietat es van crear amb el propòsit d'avançar en el benestar humà, no com una excusa per desatendre'l.

[Logotip de la FSF]“La nostra missió és preservar, protegir i promoure la llibertat d'utilitzar, estudiar, copiar, modificar i distribuir programari, i defensar els drets dels usuaris de programari lliure.”

La Free Software Foundation és la principal organització patrocinadora del Sistema Operatiu GNU. Doneu suport a GNU i la FSF comprant manuals i regals, unint-vos a la FSF com a membre associat, o fent una donació, ja sigui directament a la FSF o via Flattr.

Tornar a dalt