English [en]   العربية [ar]   български [bg]   català [ca]   Česky [cs]   Deutsch [de]   español [es]   فارسی [fa]   français [fr]   עברית [he]   hrvatski [hr]   Bahasa Indonesia [id]   italiano [it]   日本語 [ja]   Nederlands [nl]   polski [pl]   português do Brasil [pt-br]   română [ro]   русский [ru]   српски [sr]   தமிழ் [ta]   Türkçe [tr]   українська [uk]   简体中文 [zh-cn]  

Aquesta pàgina és la traducció d'una pàgina original en anglès.

Per què el programari lliure necessita documentació lliure

subscriviu-vos a la nostra llista de correu sobre els perills dels llibres electrònics.

La deficiència més gran en els sistemes operatius lliures no és el programari: és la manca de bons manuals lliures que puguin ser inclosos en aquests sistemes. La majoria dels nostres programes més destacats no incorporen manuals complets. La documentació és una part essencial de qualsevol paquet de programari. Si un programa lliure important no inclou un manual lliure, això vol dir que li manca quelcom. A hores d'ara encara hi ha moltes mancances d'aquest tipus.

Una vegada, fa molts anys, vaig pensar que podria aprendre Perl. Vaig obtenir una còpia d'un manual lliure, però el vaig trobar complicat d'entendre. Quan vaig consultar a usuaris de Perl per si hi havia materials alternatius, em van dir que hi havia millors manuals introductoris, però que no eren de lliure distribució.

Per què ha passat això? Els autors de bons manuals els han escrit per a O'Reilly Associates, qui els ha publicat sota termes força restrictius (impossibilitat de copiar-los i modificar-los, codi font no disponible), cosa que els exclou del programari lliure.

Aquest no és el primer cop que aquest tipus de coses passen i (per desgràcia per a la nostra comunitat), no serà el darrer cop que passi. Els editors de manuals propietaris han animat a un bon nombre d'autors a restringir els possibles usos des de llavors. Molts cops he escoltat a usuaris de GNU que estaven escrivint un manual que en principi ajudaria al projecte GNU, però a la pràctica havien signat un contracte amb un editor que el restringiria de tal manera que no el podríem emprar.

Donat que escriure bé no és una habilitat massa habitual entre els programadors, passarem anys sense bons manuals.

La documentació lliure, de la mateixa manera que el programari lliure, és una qüestió de llibertat, no de preu. El problema amb aquests manuals no és el fet que O'Reilly Associates els vengui a un preu determinat: això és totalment correcte (la Free Software Foundation també ven còpies en paper de manuals GNU). Però els manuals GNU estan disponibles en codi font, mentre que aquells només ho estan en paper. Els manuals GNU inclouen el permís per a copiar-los i redistribuir-los, però els manuals de Perl no. El problema són aquestes restriccions.

El criteri per a un manual lliure és més o menys el mateix que per al programari lliure: consisteix a donar a tots els usuaris certes llibertats. La redistribució (incloent-hi la redistribució comercial) ha de ser permesa, per tal que el manual pugui acompanyar les còpies del programa, en format paper o en format digital. El permís per a modificar-lo també és fonamental.

Com a regla general, no crec que sigui essencial per a la gent tenir permís per modificar tot tipus d'articles i llibres. La problemàtica dels llibres no és la mateixa que la del programari. Per exemple, no crec que hagueu d'estar obligats a demanar permís per modificar articles com aquest, que descriuen les nostres accions i els nostres punts de vista.

Però hi ha una raó particular perquè la llibertat de modificar sigui crítica a l'hora de documentar programari lliure. Quan la gent exerceix el seu dret a modificar el programari, i afegeix o canvia alguna de les seves característiques, és conscient que la seva decisió implica que el manual ha de canviar-se, per la qual cosa també ha de modificar i fer més acurada la documentació del programa modificat. Un manual que prohibeixi els programadors de ser pulcres i acabar la seva tasca, o més concretament, que els obligui a escriure un manual nou des de zero si canvien el programa, no és un manual que s'adapti a les necessitats de la nostra comunitat.

Mentre que una prohibició per se és totalment intolerable, alguns tipus de límits en la manera de fer les modificacions no suposarien cap problema. Per exemple, un requeriment de preservar la nota de copyright dels autors originals, els termes de distribució o la llista d'autors sembla raonable. No hi ha tampoc cap problema en obligar que les versions modificades incloguin una nota que indiqui que han estat modificades, tot i que tinguin apartats sencers sense modificar, sempre que aquests apartats tractin de temes no tècnis (alguns manuals GNU les porten).

Aquest tipus de restriccions no són un problema perquè, en termes pràctics, no impedeixen al programador conscienciat adaptar el manual per fer-lo a la mida del programa modificat. En altres paraules, no bloquegen a la comunitat de programari lliure de fer ple ús del manual.

Malgrat això, ha de ser possible modificar tot el contingut tècnic del manual, i distribuir el resultat posteriorment mitjançant tots els medis habituals i pels canals habituals. D'altra forma s'estaria bloquejant a la comunitat; el manual no seria lliure i ens caldria un altre manual.

Desgraciadament és difícil trobar a algú que escrigui un altre manual quan el manual propietari ja existeix. L'obstacle és que molts usuaris pensen que un manual propietari és prou bo i no veuen la necessitat d'escriure un manual lliure. No aprecien que el sistema operatiu lliure té encara una mancança que s'ha de subsanar.

Per què els usuaris consideren que n'hi ha prou amb els manuals propietaris? Alguns ni tan sols han considerat aquesta qüestió. Desitjaria que aquest article fes quelcom per canviar-ho.

Altres usuaris consideren els manuals propietaris acceptables per les mateixes raons que alguns usuaris consideren el programari propietari acceptable: ho jutgen en termes purament pràctics, sense utilitzar la llibertat com a criteri. Aquestes opinions són totalment respectables, però com que sorgeixen de valors que no inclouen la llibertat, no poden guiar a aquells que donem valor a la llibertat.

Difongueu si us plau aquest punt de vista. Continuem mancats de manuals per culpa de la publicació de manuals propietaris. Si estenem la idea que no n'hi ha prou amb els manuals propietaris, potser la propera persona que vulgui ajudar a GNU escrivint documentació se n'adonarà, abans que sigui massa tard, que, per damunt de tot, hauria d'escriure documentació lliure.

Podem també animar als editors comercials a vendre manuals lliures amb copyleft en lloc de manuals propietaris. Una manera d'ajudar-nos és donar una ullada als termes de la distribució del manual abans de comprar-lo, i preferir els manuals amb copyleft als manuals propietaris.

[Nota: mantenim una llista de llibres lliures d'altres editors].

[Logotip de la FSF]“La nostra missió és preservar, protegir i promoure la llibertat d'utilitzar, estudiar, copiar, modificar i distribuir programari, i defensar els drets dels usuaris de programari lliure.”

La Free Software Foundation és la principal organització patrocinadora del Sistema Operatiu GNU. Doneu suport a GNU i la FSF comprant manuals i regals, unint-vos a la FSF com a membre associat, o fent una donació, ja sigui directament a la FSF o via Flattr.

Tornar a dalt