English [en]   العربية [ar]   български [bg]   català [ca]   Česky [cs]   Deutsch [de]   ελληνικά [el]   español [es]   فارسی [fa]   français [fr]   hrvatski [hr]   Bahasa Indonesia [id]   italiano [it]   日本語 [ja]   한국어 [ko]   മലയാളം [ml]   norsk (bokmål) [nb]   Nederlands [nl]   polski [pl]   português do Brasil [pt-br]   română [ro]   русский [ru]   Shqip [sq]   српски [sr]   svenska [sv]   українська [uk]   简体中文 [zh-cn]   繁體中文 [zh-tw]  

Aquesta pàgina és la traducció d'una pàgina original en anglès.

Descripció del Sistema GNU

El sistema operatiu GNU és un sistema de programari completament lliure compatible amb Unix. GNU significa “GNU's Not Unix” (GNU no és Unix). Richard Stallman va fer l'Anunci inicial del Projecte GNU al setembre de 1983. El març de 1985 es va publicar una versió més llarga anomenada Manifest GNU que ha estat traduïda a diferents idiomes.

Es va triar el nom “GNU” perquè complia certs requisits. Primer, era un acrònim recursiu de “GNU's Not Unix”; segon, era una paraula existent; i tercer, era divertida de pronunciar (o de cantar).

La paraula "lliure" de "programari lliure" fa referència a la llibertat, no al preu. Podeu o no pagar un preu determinat per obtenir el programari GNU. Sigui quina sigui la manera en què obtingueu el programari, teniu drets bàsics a l'hora d'usar-lo. La llibertat d'utilitzar el program com vulgueu; la llibertat de copiar el programa i oferir-lo als vostres amics o companys de feina; la llibertat de modificar el programa de la manera que vulgueu, ja que disposeu de ple accés al codi font; la llibertat de distribuir una versió millorada i d'aquesta manera ajudar a la comunitat (si redistribuïu programari GNU, podeu fixar un preu per l'acte físic de transferir la còpia, o bé podeu donar-les de franc).

El projecte consistent en desenvolupar el sistema GNU s'anomena "Projecte GNU". El Projecte GNU fou concebut l'any 1983 per tal de continuar l'esperit cooperatiu que havia prevalgut a la comunitat informàtica durant els seus anys inicials. El projecte GNU pretenia fer altre cop possible la cooperació mitjançant l'eliminació dels obstacles a la cooperació que havien imposat els titulars de programari propietari.

L'any 1971, quan Richard Stallman va iniciar la seva activitat al MIT, es trobava dins d'un grup on només es feia servir programari lliure. Fins i tot les empreses del sector oferien sovint programari lliure. Els programadors tenien plena llibertat de cooperar amb els altres, i gairebé sempre ho feien.

Però als anys 80 la majoria del programari esdevingué propietari, que vol dir que tenia propietaris que podien impedir, i fins i tot prohibir, la cooperació entre usuaris. Això va fer que el projecte GNU esdevingués necessari.

Cada usuari necessita un sistema operatiu: sense un sistema operatiu lliure no podeu engegar l'ordinador sense haver de caure als braços del programari propietari. Per tant la primera tasca a dur a terme fou crear un sistema operatiu lliure.

Vam decidir fer un sistema operatiu compatible amb Unix pel fet que el disseny general havia estat ja implementat, i pel fet que la compatibilitat feia fàcil que els usuaris de Unix passessin de Unix a GNU.

Un sistema operatiu a l'estil d'Unix inclou un nucli, compiladors, editors, formatadors de text, programari per al correu electrònic, interfícies gràfiques, biblioteques, jocs i moltes altres coses. Escriure un sistema operatiu de cap a peus és per tant una tasca llarga. Vam començar el gener de 1984. La Free Software Foundation es va fundar l'octubre de 1985, inicialment per recollir fons que permetessin desenvolupar GNU.

Cap a 1990 havíem escrit o desenvolupat tots els components principals, llevat d'un: el nucli. Poc després, el 1991, Linus Torvalds va desenvolupar Linux, un nucli semblant al de Unix, i el va publicar com a programari lliure el 1992. La combinació de Linux amb el sistema GNU, que estava gairebé complet, va donar lloc a un sistema operatiu complet: el sistema GNU/Linux. Les estimacions actuals indiquen que milions de persones utilitzen avui sistemes GNU/Linux, normalment a través de distribucions GNU/Linux. La versió principal de Linux conté ara blocs no lliures de firmware; els activistes del programari lliure mantenen actualment una versió modificada lliure de Linux, anomenada Linux-libre.

De tota manera, el Projecte GNU no s'ha volgut limitar a sistemes operatius. Volem oferir qualsevol mena de programari que els usuaris desitgin tenir. Això també inclou programari d'aplicacions. El Directori de programari lliure és un catàleg de totes els programes i aplicacions lliures.

També volem oferir programari per a usuaris que no siguin experts en informàtica. Per això vàrem desenvolupar un escriptori gràfic (anomenat GNOME) que ajudés als nouvinguts a utilitzar elsistema GNU.

També volem oferir jocs i altres entreteniments. Disposem ja de molts jocs lliures.

Fins on pot arribar el programari lliure? No hi ha límits, excepte quan lleis com els sistemes de patents prohibeixen el programari lliure. L'objectiu final és oferir programari lliure capaç de realitzar totes les tasques que els usuaris volen dur a terme i convertir el programari propietari en una cosa del passat.

[Logotip de la FSF]“La nostra missió és preservar, protegir i promoure la llibertat d'utilitzar, estudiar, copiar, modificar i distribuir programari, i defensar els drets dels usuaris de programari lliure.”

La Free Software Foundation és la principal organització patrocinadora del Sistema Operatiu GNU. Doneu suport a GNU i la FSF comprant manuals i regals, unint-vos a la FSF com a membre associat, o fent una donació, ja sigui directament a la FSF o via Flattr.

Tornar a dalt