English [en]   العربية [ar]   Azərbaycanca [az]   български [bg]   বাংলা [bn]   català [ca]   Česky [cs]   dansk [da]   Deutsch [de]   ελληνικά [el]   español [es]   فارسی [fa]   français [fr]   hrvatski [hr]   magyar [hu]   Bahasa Indonesia [id]   italiano [it]   日本語 [ja]   한국어 [ko]   മലയാളം [ml]   Nederlands [nl]   polski [pl]   português do Brasil [pt-br]   română [ro]   русский [ru]   தமிழ் [ta]   Türkçe [tr]   українська [uk]   繁體中文 [zh-tw]  

BREAKING: Knocking Down The HACIENDA

GNU hackers opened the GHM by revealing the offensive HACIENDA global surveillance program for TWD, and how to knock it down with stealth TCP services! Watch it now!

Aquesta pàgina és la traducció d'una pàgina original en anglès.

Per què el programari no hauria de tenir propietaris

per Richard Stallman

La tecnologia de la informació digital contribueix a fer més fàcil la còpia i modificació de la informació. Els ordinadors ens prometen de fer-ho més accessible a tots nosaltres.

Però no tothom desitja que sigui més fàcil. El sistema copyright dóna els drets als "propietaris" de programari, la majoria dels quals pretenen treure els beneficis potencials que la comunitat pot obtenir de l'ús del programari. Pretenen ser els únics que puguin copiar i modificar el programari que utilitzen.

El sistema de copyright va néixer i créixer a l'època de la impressió, una tecnologia que permetia la còpia massiva. El copyright encaixava bé amb aquella tecnologia perquè només restringia als productors massius de còpies. No treia cap llibertat als lectors. Un lector ordinari que no fos propietari d'una impremta només podia copiar llibres amb una ploma i tinta, i pocs lectors van ser encausats per aquestes pràctiques.

La tecnologia digital és més flexible que la impressió: si la informació és en forma digital, es pot copiar fàcilment i distribuir-la a tercers. Aquesta gran flexibilitat encaixa malament en un sistema com el del copyright. Aquesta és la raó de les creixents mesures draconianes i de dubtosa ètica que actualment garanteixen el copyright del programari. Considereu les següents quatre pràctiques dutes a terme per la Software Publishers Association (SPA):

Aquestes quatre pràctiques són semblants a pràctiques dutes a terme a l'antiga Unió Soviètica, on cada màquina de còpia tenia un guàrdia que impedia la còpia il·legal, i on la gent havia de copiar la informació d'amagat i passar-la sota mà com a "samizdat". Hi ha per descomptat una diferència: el motius darrera d'aquest control a la Unió Soviètica eren polítics; als Estats Units els motius són econòmics. Però són les accions el que ens afecten, no els motius. Qualsevol intent de bloquejar el compartiment de la informació, sigui pel fet que sigui, du als mateixos mètodes i als mateixos danys.

Els propietaris se serveixen de diversos tipus d'arguments per tal de retenir el poder de controlar com usar la informació:

Què és el que la societat necessita? Necessita informació que sigui veritablement disponible als seus ciutadans. Per exemple, programes que la gent pugui llegir, corregir, adaptar o millorar, no només operar. Però el que ofereixen típicament els propietaris de programari és una caixa negra que ni es pot estudiar ni es pot modificar.

La societat també necessita llibertat. Quan un programa té un propietari, els usuaris perden llibertat de controlar part de les seves pròpies vides.

I sobre tot la societat necessita encoratjar l'esperit de cooperació voluntària en els seus ciutadans. Quan els propietaris de programari ens expliquen que ajudar als nostres veïns de manera natural és "pirateria", estan embrutant l'esperit cívic de la nostra societat.

És per això que diem que el programari lliure és un assumpte de llibertats, no de preus.

L'argument econòmic que fan els propietaris és erroni, però el tema econòmic és tangible. Hi ha gent que escriu programari útil pel plaer d'escriure'l; però si volem més programari que el que aquesta gent pugui produir, necessitem cercar fons per a finançar-lo.

Des dels anys 80, els desenvolupadors de programari lliure han intentat diversos mètodes de trobar finançament amb un cert èxit. No hi ha cap necessitat de fer-se ric: uns ingressos típics són un incentiu suficient per a moltes feines que donen menors satisfaccions que programar.

Durant molts anys, fins que el mecenatge ho va fer innecessari, vaig viure de les millores que feia del programari lliure que havia escrit. Cada millora era afegida a la versió publicada i així podia estar disponible per al públic en general. Els clients em pagaven per les millores i extensions que volien, en comptes de les funcionalitats que jo considerava de major prioritat.

Alguns desenvolupadors de programari lliure fan diners mitjançant la venda de serveis de suport. El 1994, Cygnus Support, que comptava amb uns 50 empleats, estimava que al voltant del 15% de la seva activitat empresarial era el desenvolupament de programari lliure, una xifra respectable per a una empresa de programari.

A principis dels 90, empreses com Intel, Motorola, Texas Instruments o Analog Devices es van agrupar per finançar el desenvolupament continuat del compilador GNU per a C. El desenvolupament del compilador GNU per al llenguatge Ada fou finançat als anys 90 per la Força Aèria dels Estats Units, i una companyia creada especialment per aquest propòsit l'ha continuat desenvolupant des de llavors.

Tots aquests exemples són només una petita mostra, però l'exemple de la ràdio mantinguda pels oients als Estats Units mostra que és possible donar suport a una activitat de força grandària sense haver de forçar a pagar a cap usuari.

Com a usuari informàtic avui en dia, et pots trobar utilitzant un programa propietari. Si un amic et demana de fer una còpia, no estaria bé refusar fer-la. La cooperació és més important que el copyright. Però la cooperació clandestina no contribueix a millorar la societat. Una persona hauria d'aspirar a viure una vida honrada amb orgull, i això significa dir no al programari propietari.

Us mereixeu poder cooperar obertament i de manera lliure amb altra gent que utilitza programari. Us mereixeu poder aprendre com funciona el programari i ensenyar-lo als vostres estudiants. Us mereixeu poder contractar al vostre programador preferit per arreglar-lo quan no funcioni.

Us mereixeu el programari lliure.

Notes

  1. El càrrecs van ser desestimats posteriorment.

Aquest article s'ha publicat a Free Software, Free Society: The Selected Essays of Richard M. Stallman.

[Logotip de la FSF]“La nostra missió és preservar, protegir i promoure la llibertat d'utilitzar, estudiar, copiar, modificar i distribuir programari, i defensar els drets dels usuaris de programari lliure.”

La Free Software Foundation és la principal organització patrocinadora del Sistema Operatiu GNU. Doneu suport a GNU i la FSF comprant manuals i regals, unint-vos a la FSF com a membre associat, o fent una donació, ja sigui directament a la FSF o via Flattr.

Tornar a dalt